El viatge
de Lowie
Lluís Biarnés
Barcelona, 1ª edició, març de 2019
Quorum Llibres
ISBN: 978-84-16342-26-6
L’autor d’El viatge de Lowie es amic meu. El meu amic Lluís Biarnés de moment
no és escriptor, és algú que ha escrit un llibre. Lluís Biarnés, l’autor
d’aquest llibre és algú que porta més de mitja vida llegint, gaudint de la
lectura, vivint dels llibres d’altres que ell sap vendre com ningú i que
arribats aquí, un dia va decidir que ell també es volia sumar a la festa de la
creació perquè tenia una bona història per explicar. Així, també s’enriqueix la
literatura, de gent valenta i honesta.
Quan el Lluis em va demanar que llegís
l’original d’aquest projecte, primer em va sorprendre perquè no l’esperava, és
clar, era el seu primer llibre, però de seguida vaig posar fil a l’agulla per
donar-li el meu parer. Era un text salvatge, desbocat, impulsiu, descarat, amb
poca cura per la forma però en canvi, vaig trobar el més important que molts
altres cops no he trobat pas en textos originals molt elaborats: que el text
tenia ànima, que dins hi havia una història interessant i sobre tot, que hi
havia un repte amagat, o dos. Un d’ells era retre homenatge a l’ídol de
joventut del Lluís com és en David Bowie, l’altre repte era més aviat el
d’exorcitzar un fantasma, però aquest, no seré jo qui l’expliqui aquí.
De manera que escriure el llibre pagava la
pena, a més a més, el Lluís se’l plantejava com a repte vital més que no pas
per optar al Premi Nobel. I amb aquest propòsit i amb aquesta humilitat li ha
dedicat gairebé un any i mig de feina, tot i que el primer esborrany de cent
vuitanta pàgines l’escrivís en tres mesos. El Lluís no estava sol, com a
col·leccionista d’amics que ho és, ha comptat amb l’acompanyament d’amics i
d’amics escriptors al llarg d’aquest viatge que també ha tingut molt a veure
amb el seu viatge i moment vital, amb profunds canvis personals tot coincidint
amb l’escriptura del llibre. Aquests amics escriptors són, essencialment el
Francesc Miralles i també la Maria Carme Roca i el Miquel Arguimbau.
(El dia de l'estrena amb l'Eva Permanyer, actriu, el Francesc Miralles, escriptor, i l'editor Albert Calls a la Llibreria Alibri de Barcelona)
Però què es trobaran en El viatge de Lowie?
Seguint la fantasia literària de viatjar a
través del temps que tants escriptors estrangers com en Herbert George Wells,
Lewis Carrol, Jules Verne o Alejo
Carpentier van conrear, o com en Manel de Pedrolo, l’autor més venut de la
història de la literatura catalana, crec que darrera de Raimon Llull, o també
com en Miquel Arguimbau l’autor del seu recent Doctor, el meu fill llegeix. És greu? editat pel segell Jollibre;
el Lluís Biarnés ens proposa viatjar des del futur, l’any 2026 a la primera
meitat de la novel·la, fins l’any 1987 a la segona meitat. Tot comença quan el deu
de gener del 2016, el dia que l’alter ego
del Lluis, en Llorenç, l’alies Lowie de la novel·la, es lleva amb la
noticia de la mort d’en David Robert Jones, el Duc Blanc, el mític David Bowie.
El viatge al passat, té un objectiu tant necessari i lloable com és recuperar
la música en un món a on ha estat prohibida per algú molt poderós. Però en aquest
viatge en Lowie, junt amb el seu millor amic, el Cele, també faran per
recuperar l’amor de les seves estimades Ona i Mirari respectivament a qui
convencen per fer un salt plegats cap al futur restablint la música a tot
arreu. Només un personatge haurà de quedar atrapat en el passat sense poder
tornar a través del passadís secret del temps, l’antagonista que des del seu
poder polític i la rancúnia acumulada ha estat qui ha prohibit la música.
Finalment no tot semblarà ser el que és
però la proposta de ciència ficció del Lluís ens serveix en safata una coartada
perfecte per somniar i llevar malsons a l’hora. Mentrestant farem un recorregut
per les sales de concerts, els bars i els lloc més emblemàtics de la Barcelona
de finals dels any 80, molts d’ells ja desapareguts, d’altres, encara incòlumes
al pas del temps. I al recorregut l’acompanya una banda sonora rica i selecta
del gust del seu autor: punk, melòdic i afterpunk, rock i rock alternatiu i
sobre tot el soul, pop y el acid folk d’en Bowie tot i que en el seu
eclecticisme com músic en podríem trobar algun altre registre.
Un llibre es pot explicar de moltes
maneres, però El viatge de Lowie també
em suggereix una manera senzilla i molt explicativa: amb xifres.
Amb xifres doncs al llarg de les cent
vuitanta-sis, o cent setanta-tres pàgines si restem portadilles, crèdits i
índex que ocupa aquesta història, us trobareu trenta-dues cançons citades i traduïdes
quan tocava, cinquanta-vuit músics o grups musicals, cinquanta-un bars o llocs
emblemàtics de Barcelona i vint sales de concerts, tot i que en aquest cas el
concepte de bar o sala de concerts es pot barrejar com per exemple passa amb el
mític Karma de la Plaça Reial. Si sumem tot plegat, tenim un total de cent
seixanta-una referències que tenen a veure amb la música i els llocs a on es
gaudeix d’ella, acompanyats de bon amics i una copa.
Gairebé una referència nova per pàgina !!!
Tot un repertori musical i lúdic.
Si a això afegim que l’estructura la
composen quaranta-nou capítols molt curts d’entre una pàgina i mitja el més
curt i quatre pàgines el més llarg, i que la redacció és d’allò més
impressionista, sense gaire descripcions, amb molta acció i molts diàlegs;
tenim doncs com a resultat un ritme trepidant que facilita la lectura i fa del
llibre un viatge àgil i fresc.
Tot un viatge sentimental i generacional
pels que tenim de cinquanta anys endavant, que també gaudirà qui en tingui
menys doncs al cap i a la fi, la immensa majoria de les referències han
esdevingut clàssics, referències musicals ja eternes.
Bon viatge,
amic lector.
Pallejà, 25
de març de 2019
(Cinquanta
tresè anniversari del Lluís Biarnés)
