Dialogando en el Café Salambó

Dialogando en el Café Salambó

Índice

domingo, 24 de noviembre de 2019

Dos libros, la misma verdad...



Un home que se’n va
Vicenç Villatoro
Barcelona, 1ª edició de 2014
Colecció La butxaca
Proa, Edicions 62, S.A.
ISBN: 978-84-16334-52-0



El monarca de las sombras
Javier Cercas
Barcelona, 1ª edición, febrero de 2017
Penguin Random House Mondadori
Grupo Editorial
ISBN: 978-84-397-3257-0


Dos excel·lents escriptors, Javier Cercas i Vicenç Villatoro, dues llengües, dos bàndols, dos viatges d'anada i tornada, dues memòries familiars des d'Extremadura i Andalusia fins a Catalunya, i marxa enrere. Dues mirades. Totes dues, dues veritats, i ambdues, la mateixa: que un grup de militars colpistes i facinerosos amb Franco al davant va enderrocar el govern de la segona república el 1936. Una guerra atroç que va enfrontar amics i germans, a pares i fills. Els uns, per defensar ideals d’altres que els van fer creure que eren seus, la voluntat de submissió, i els altres, per defensar els ideals de justícia aconseguits a les urnes. I la immensa majoria, sense saber per què lluitaven i morien. Una guerra sagnant i una postguerra de quaranta anys no menys negra amb les ones expansives que arriben fins avui. Sempre s'ha dit que la història l'escriuen els vencedors i no ho negaré, però després hi ha les veritats dels perdedors, les llegendes també explicades des de l'exercici de la memòria, la justícia de liquidar deutes pendents familiars. Només una cosa és segura per a tots en qualsevol cas: la mort. La mort et toqués en un costat o en un altre, perquè no som responsables dels nostres orígens, perquè només ara podem posar-nos d'acord en els errors que cal no tornar a cometre. Dos llibres que ens reconcilien amb l'humà a través de la “posmemòria”.







Dos excelentes escritores, Javier Cercas y Vicenç Villatoro, dos lenguas, dos bandos, dos viajes de ida y vuelta, dos memorias familiares desde Extremadura y Andalucía hasta Catalunya, y vuelta atrás. Dos miradas. Ambas, dos verdades, y ambas, la misma: que un grupo de militares golpistas y facinerosos con Franco al frente derrocó al gobierno de la segunda republica en 1936. Una guerra atroz que enfrentó a amigos y a hermanos, a padres e hijos. Los unos, por defender ideales que otros les hicieron creer que eran suyos, la voluntad de sometimiento, y los otros, por defender los ideales de justicia conseguidos en las urnas. Y la inmensa mayoría, sin saber por qué luchaban y morían. Una guerra sangrienta y una posguerra de cuarenta años no menos negra cuyas ondas expansivas llegan hasta hoy. Siempre se ha dicho que la historia la escriben los vencedores y no voy a negarlo, pero después están las verdades de los perdedores, las leyendas también contadas desde el ejercicio de la memoria, la justicia de saldar deudas pendientes familiares. Solo una cosa es segura para todos en cualquier caso: la muerte. La muerte te tocara en un lado o en otro, porque no somos responsables de nuestros orígenes, porque solo ahora podemos ponernos de acuerdo en los errores que no hay que volver a cometer. Dos libros que nos reconcilian con lo humano a través de la “posmemoria”.