Sense filtres
Maria Carme Roca
Jollibre
Novel·la juvenil. 161 pàgines
Il·lustració de la coberta de El Marquès
ISBN: 978-84-16661-93-0
1ª edició, Barcelona, novembre de 2020
Editorial Santillana Infantil
Sin filtros
Maria Carme Roca
Traducción: Marinella Terzi
Loqueleo
Novela juvenil. 164 páginas
Ilustración de cubierta de El Marquès
ISBN: 978-84-9122-374-0
1ª edición, Madrid, noviembre de 2020
Editorial Santillana Infantil y Juvenil S.L.
Sense filtres, la darrera novel·la juvenil de la Maria Carme Roca, editada en català i en castellà, és un nou exemple de com es poden transmetre grans valors humans, alhora que nous continguts històrics i culturals des de la més absoluta de les naturalitats, senzillesa i caràcter lúdic en el discurs, que és com ho fa aquesta autora, amb més de seixanta títols publicats entre narrativa per a adults i per a joves, un gran domini de diversos registres i premis importants en tots ells.
Anton Kauffman Müller és un noi a qui des del moment que fa els tretze anys, tot comença a anar-li malament. Ell mateix n’és el narrador en primera persona de les seves peripècies, un narrador que s’adreça als lectors i els implica en les seves confessions, ara fent-los preguntes, ara donant pistes mitjançant falques informatives i aclaridores o bé introduint esquemes, fitxes, mapes i dibuixos però sobre tot, una gran quantitat d’etiquetes, hashtags en anglès. Aquest discurs jove i directe fa que la novel·la esdevingui un diàleg fresc entre el narrador-protagonista i un lector a qui va adreçat, que té la seva mateixa edat i molt probablement els mateixos conflictes maduratius propis de l’adolescència.
L’Anton comparteix nom amb el protagonista d’El petit vampir de l’Angela Sommer-Bodenburg, i diu que se’l va posar la seva mare, bibliotecària i amant del llibres, perquè ella n’és fan d’aquest clàssic, vet aquí el clar homenatge que la Maria Carme Roca fa al gènere. Un altre homenatge a la literatura per a joves és la cita inicial abans de començar la novel·la:
L’instant no existeix, només el passat o el futur. Perquè ara, per exemple, aquest instant... quan parlo d’ell ja ha passat.
Michael Ende, Momo
El protagonista viu en un barri de Berlín, té una germana més gran, la Hanna i un germà, l’Oscar, més petit que ell. L’Anton es descriu a si mateix en una piulada com aquesta:
#AntonKauffman #sense filtres #catxes #bontio #positiu #simpàtic #llestet #sincer #despistat #divagador #trigoareaccionar #tincmanies
Estudia en un Gymnasium, (com li diuen als centres de secundària a alemanya) anomenat John Lennon High School, on tenen lloc els seus conflictes. Però el principal conflicte no serà únicament que algú s’hagi ocupat a l’institut de fer córrer que l’Anton s’ha enamorat de la seva professora de literatura, la Sieglinde,
#nirossa #nimorena #niullsclars #niullsfoscos #nialta #nibaixa #nipoquescorbes #nimassacorbes #niseriosa #niriallera #nidura #nitova #nisaberuda #nisimple #ni...
si no que l’acusin de ser ell qui li envia missatges fora de to a la professora. Si ja és difícil gestionar el primer amor, encara ho és més enamorar-se de la persona equivocada i que tothom en parli per fer-te patir amb mentides escabroses.
L’Anton creu que la Greta Baum, una veïna molt gran, que el va advertir que quan fes els tretze anys tot li aniria malament; li ha fet una maledicció, a ell i al seu avi Klaus, que tot just acaba de caure i es troba convalescent d’una fractura del cap del fèmur a la Seniorenheim (llar d’avis). Així descriu l’Anton a la Greta en una piulada:
#Semblaunsenyor #témilanys #baixeta #esquifida #ambgepa #capgrossa #cabellscurtíssims #colorgrisrata #nosomriu #perillóssihofa
Però no ens podem deixar endur per les aparences, no tothom és tan “sense filtres” com l’Anton i caldrà esbrinar què hi ha darrera dels seus mals, quina meva de trampes li ha preparat qui sap qui i per què. El seu avi Klaus el farà reflexionar i li ajudaran a treure’n l’aigua clara el seus pares, els germans i alguns amics, com la Nicole o el Günther, àlies Dumbelles (pel Dumbo de Disney), a qui li diuen així per la grandària de les seves orelles i a qui l’Anton, cap al final de la novel·la descriu així:
#lletget #esquifit #pocacosa #exceptelesorelles #quesóngrancosa #molttímid #raret #marginat #esclaudelsprofes #espieta #quasiamic (abans) #amic (ara)
La novel·la està dividida en dues parts i un epíleg final amb un total de 14 capítols. Això no tindria res d’original si no fos perquè el primer capítol, amb el nombre zero i el segon, que és el menys u (-1), són dos capítols a on es presenta el conflicte de l’Anton. Després ve la primera part amb els capítols “negatius” (-5, -4, -3 i -2) és com una mena de flashback on l’Anton parla de la seva vida i de la seva gent abans de fer els 13 anys, quan encara era feliç... La segona part amb set capítols “positius” ( de l’1 al 7) explica la trama i la resolució de tot plegat. A l’epíleg final les coses tornen al seu lloc, l’Anton ha madurat d’allò més i ja sap qui són els seus amics, i qui no.
Sense filtres és una novel·la extraordinàriament didàctica segurament sense el propòsit de ser-ho, doncs ho és lluny de l’artifici, amb la naturalitat que exigeix la trama. Se’n parla des del concepte del moviment punk, que l’Anton no entén però que li expliquen els seus pares, tots dos punks quan eren joves, fins a qüestions de la cultura alemanya, quan es descriu “la ciutat de l’os” (Berlín), d’òpera, quan explica que Sieglinde és el nom d’un walsung, personatge meitat diví meitat humà que hi apareix a l’òpera de Wagner, L’anell del Nibelung. O quan es parla dels hipsters, del respecte als grans i el valor dels avis, un tema tan sensible sempre i especialment enguany en temps d’una pandèmia que tant els afecta. O quan assenyala la xacra del bulling o de l’antisemitisme, doncs la Greta Baum resulta que va ser una supervivent d’Auschwitz, o quan fa una pinzellada sobre la importància de tenir tretze anys dins del judaisme, i una altre sobre la simbologia del nombre tretze i de la successió de Fibonacci.
Un llibre ple de valors com la solidaritat, l’autoestima, la sinceritat i el respecte que interessarà a professors de llengües però també de valors, o de geografia i història fins i tot.
Un nou encert de Jollibre i de Loqueleo que els invito a conèixer.
