Entrevista amb la Lola Busquets de Ràdio Premià. "Los arañazos de la piel y las palabras"

 

https://www.ivoox.com/entrevista-jorge-gamero-2021-04-20-audios-mp3_rf_68821234_1.html

Presentación Zoon "Los arañazos de la piel y las palabras " 25.03.2021

Ressenya de la novel·la infantil "Les princeses insólites" del Jordi Cervera

Les princeses insòlites                                                   

Jordi Cervera

Jollibre                                                                                      

Contes infantils (+8 anys) 127 pàgines

Il·lustracions de Gemma Zaragüeta

ISBN: 978-84-18650-05-5

1ª edició, març de 2021

Editorial Santillana Infantil y Juvenil S.L. i Grup Promotor S.L.

Porto tota la vida llegint, mitja vida treballant en el sector del llibre educatiu i la literatura infantil i juvenil i puc assegurar que Les princeses insòlites és el llibre més interessant i divertit que he llegit fins ara per a la franja de lectors d’entre els 8 i els 10 anys. Des del cèlebre Cuentos infantiles políticamente correctos de l’escriptor nord-americà James Finn Garner que vaig llegir als meus fills quan va aparèixer com una proposta trencadora i original, no havia tornat a passar-m’ho tant i tant bé. Avui, feliç coincidència, dia internacional del llibre infantil i juvenil anem a veure el perquè.

            Les princeses insòlites és un recull de quatre contes de plàcida extensió, esquitxats amb il·lustracions delicioses, que proposen un trencament amb els tòpics mes carrinclons i desfasats de la tradició contista infantil. Això, com a titular.

            Amb aquesta premissa necessària a La princesa que mossegava dracs, la princesa Vida es fa amiga del drac Fardatxo i descobreix que tot el que li havien ensenyat sobre la perillositat dels dracs eren mentides heretades. I si més no, aprèn que no podem jutjar ningú per les aparences sinó per com som realment, lluny de les etiquetes.

            A La princesa que odiava el color rosa, el títol ja ens serveix en safata la trencadissa d’un altre tòpic. D’aquesta manera, la princesa Mandolina, a qui havien regalat un drac de companyia, en Mendel, declara que odia el color rosa i decideix redissenyar i acolorir els seus vestits d’una altre manera. La seva creativitat innovadora la converteix en una influencer famosa arreu. Mai més les nenes hauran de vestir de rosa i els nens de blau segons una altre convenció dictada pels temps de la Maria Castanya.

            El tercer conte, La princesa que no volia disparar el seu fusell, és una defensa de la vida animal i de la protecció d’espècies protegides, víctimes de la cacera major com els ossos bru, els lleons o el elefants de Bostwana, per exemple. De passada, hi ha una fina ironia vers la crueltat d’algunes històries de la factoria Disney com ara Bambi, o vers les actituds de certs monarques. Enmig d’aquesta realitat instaurada al regne de Madronyia, la princesa Sarsuela ajudada per en Mitrofan, un enorme os bru, i amb una intel·ligent estratègia, aconsegueix que al seu regne es deixi de matar animals innocents i se’ls preservi per al seu estudi i l’equilibri natural.

            Tanca el llibre el conte La princesa que no volia seure al tron, a on partint de la tradició, es fa una defensa de l’evolució natural de les coses, alhora que és tot un elogi de l’emprenedoria i de la unió dels pobles compartint sinèrgies i habilitats per créixer plegats. La princesa Mirah Que Guapah, hereva de l’Imperi d’Honnassis, un regne ric i pròsper, coneix en Quars Feldespat, príncep en el molt pobre regne de Mai Plou Prou. Junts inventen una manera de deixar de ser enemics i crear un nou món en el que tots dos regnes tindran prou riquesa cadascú col·laborant els uns amb els altres.

            A Les princeses insòlites s’acompleix aquella màxima de l’Albert Einstein, segons la qual, si volem millorar les coses, cal deixar de fer sempre el mateix. I el Jordi Cervera ens ho mostra amb un llenguatge adequat a l’edat a qui va dirigit però alhora amb prou finesa, originalitat i intel·ligència per trencar un altre tòpic o més aviat un error: tractar als nens com invàlids intel·lectuals quan, ans al contrari, tenen una intuïció capaç de sorprendre’ns sovint als adults. I ho fa amb un humor i una ironia enormes, decidint per exemple els noms dels personatges, com ara l’Escata i el Verdot, el dissenyador Giorgio Armari, el xef Pierre Sufflé, la reina Mussaka, el rei Campetxanu, la Maria Eugènia de Bombó o l’il·lustre poeta de palau Que Vedoh.  

Afegeix l’autor, molt de tant en tant, sense forçar-ho, pinzellades culturals que serviran als mestres per enriquir la transmissió de coneixements. I ens parla de cròniques antigues de deu segles enrere, de Fake news, de mags, nigromants, bruixes, endevins, llegidors de fulles de poniol, tiradors de runes que hi ha al regne de Dracònia, del fet que el drac Mendel sigui de color verd com un pèsol en clara al·lusió a la genètica, la Cinquena de Beethoven i d’altres.

Per tot això, estic convençut que Les princeses insòlites serà un llibre aplaudit per les i els mestres d’arreu i sobre tot gaudit per pares i fills a l’entorn de la lectura infantil, tan enriquidora i necessària. Una proposta que a més a més, m’atreveixo a pensar i proposar des d’ara, pot ser una magnifica base per a divertides representacions teatrals.

I heus aquí un gos, heus aquí un gat, aquest divertit llibre, arreu ja es pot comprar.

Jordi Cervera Nogués (Reus, 1959). Periodista, el ser blog www.ccma.cat/jordi-cervera/blog/250/ ha estat premiat en diverses ocasions. És autor de "Serial Chicken", la primera novel·la d’Europa escrita a través de la xarxa Twitter dins la BCNegra 2010. Autor de més de 60 llibres de poesia, narrativa, narrativa infantil i juvenil i assaig, ha guanyat diferents premis entre el que destaquen el Negra i Criminal a la millor novel·la de l’any, el Martí i Pol de poesia o l’Edebé de literatura juvenil.