Ressenya de "Flota com una papallona..." Jordi Cervera

Flota com una papallona...

Jordi Cervera

Barcelona, gener de 2026

Llibres del Delicte SL

ISBN: 978-84-19415-55-4

El periodista i escriptor Jordi Cervera és un factòtum de la literatura, amb un registre ben variat que va des de la literatura infantil fins a la novel·la per a adults, passant per la juvenil, l’assaig o la poesia tant en català com en castellà. I en tots els casos guanya al lector per knockout, en el bon sentit de l’expressió, guanyant-se el seu respecte. D’aquí també que hagi recollit nombrosos premis en les diferents modalitats. 

Amb Flota com una papallona... torna a la novel·la negre amb un entramat on es barregen la boxa, les màfies russes i la corrupció policial i política, tres ingredients en principi reconeixibles, però que Jordi Cervera treu una mica dels tòpics. No farem un recordatori dels clàssics, ja els coneixem –l’autor el primer, em consta. Des d’en Cortázar fins a Aldecoa, passant per Gonzalo Suárez, Villoro, Hemingway, Oswaldo Soriano o Scott Fitzgerald: tot un corpus que ens ha il·luminat als qui estimem la literatura sobre boxa, que és com una musica que sona meravellosament bé i amb la qual el Jordi Cervera fa la seva amb tota la solvència d’un pes pesant.

L’Eduardo Romero Peñalver, «La Fletxa del Guinardó», és un boxejador pes pesant embolicat en un merder de negocis tèrbols i extorsions. Ell només voldria dedicar-se a la boxa però, per anar fent, col·labora amb el rus Kostya Gagarin, propietari de l’empresa «Dolgov net» («Deutes no» en rus), dedicada, en principi, al cobrament de morosos. Però ni els uns son tan bons ni els altres tan dolents, ni tot el contrari. l’Eduardo no sabria dir qui és pitjor, si la màfia russa o la policia de casa nostra, ja que, inesperadament, rep les pressions de l’inspector Sergio Duaso, que el vol infiltrar dins del negoci de les apostes i els combats clandestins, on hi ha molts diners en joc. L’Eduardo aviat descobreix que tots volen el mateix: controlar el negoci per gaudir dels beneficis. I ha de navegar enmig d’un dilema de difícil solució. A més, acaba de perdre un combat important amb Juanjo Morenés, «El Puma de la Meseta», i necessita guanyar-se la vida d’alguna manera. El Kostya li dona el 10% dels diners que recupera dels morosos i l’inspector Duaso li diu que pot guanyar molt més, «tanta pasta que no sabràs què fer-ne». Mentrestant, l’Eduardo vol la revenja amb Morenés i el seu entrenador, Olegario Peña, excampió d’Espanya del pes wèlter, accepta entrenar-lo novament pel campionat d’Espanya a canvi d’una sèrie de condicions, entre d’altres, que s’allunyi de les màfies. Però tot es complica tant i de tal manera entre els uns i els altres que aniran quedant cadàvers pel mig del camí. L’Eduardo, que «Està acostumat a la sang, al dolor i fins i tot podria arribar a dir que a la mort, però sempre amb honor, anant de cara i sense trampes ni artificis», haurà de donar-ho tot sobre la lona bruta de la vida.

I així anem gaudint d’uns diàlegs extraordinaris, d’un lèxic en general, i el boxístic en particular, ric i precís, i d’una història que, com dèiem abans, no es limita a surar pels tòpics del marc escollit. La boxa és una excusa, el títol i els títols dels capítols, tots son frases del boxejador més gran de tots els temps, Muhammad Ali (1942-2016), i, el personatge de l’Eduardo és el primer en trencar el típic model de boxejador. És perdedor, però també guanya, no és un intel·lectual, però tampoc no és un pallús, no té un bec d’or, però tampoc no és un bocamoll ni parla com un delinqüent o, si més no, només ho fa quan ha de fer passar por als dolents. Això sí, manté la noblesa habitual que dona el quadrilàter als patidors de la vida, i està molt per sobre de la mesquinesa dels corruptes. 

Amb una trama perfectament teixida, digne de la millor pel·lícula de Hollywood, on tot està ben lligat i és coherent, Jordi Cervera ens va empenyent cap a un final trepidant, ple de sorpreses i amb un punt d’humor molt característic seu quan es posa a ironitzar sobre política i societat, perquè sí, efectivament, els de sempre, els que remenen les cireres, també hi son a l’olla. Jordi Cervera, ens ha regalat una novel·la extraordinàriament ben escrita, això que a d’altres se’ls ha de suposar, ell ho porta de fàbrica i d’ofici després d’una carrera plena d’èxits. Flota com una papallona... és el seu llibre número cent, una xifra extraordinària per celebrar la seva bona literatura.