Jorge Gamero

viernes, 23 de abril de 2021

Entrevista amb la Lola Busquets de Ràdio Premià. "Los arañazos de la piel y las palabras"

https://www.ivoox.com/entrevista-jorge-gamero-2021-04-20-audios-mp3_rf_68821234_1.html

lunes, 5 de abril de 2021

Presentación Zoon "Los arañazos de la piel y las palabras " 25.03.2021

Ressenya de la novel·la infantil "Les princeses insólites" del Jordi Cervera

Les princeses insòlites

Jordi Cervera

Jollibre

Contes infantils (+8 anys) 127 pàgines

Il·lustracions de Gemma Zaragüeta

ISBN: 978-84-18650-05-5

1ª edició, març de 2021

Editorial Santillana Infantil y Juvenil S.L. i Grup Promotor S.L.

Porto tota la vida llegint, mitja vida treballant en el sector del llibre educatiu i la literatura infantil i juvenil i puc assegurar que Les princeses insòlites és el llibre més interessant i divertit que he llegit fins ara per a la franja de lectors d’entre els 8 i els 10 anys. Des del cèlebre Cuentos infantiles políticamente correctos de l’escriptor nord-americà James Finn Garner que vaig llegir als meus fills quan va aparèixer com una proposta trencadora i original, no havia tornat a passar-m’ho tant i tant bé. Avui, feliç coincidència, dia internacional del llibre infantil i juvenil anem a veure el perquè.

Les princeses insòlites és un recull de quatre contes de plàcida extensió, esquitxats amb il·lustracions delicioses, que proposen un trencament amb els tòpics mes carrinclons i desfasats de la tradició contista infantil. Això, com a titular.

Amb aquesta premissa necessària a La princesa que mossegava dracs, la princesa Vida es fa amiga del drac Fardatxo i descobreix que tot el que li havien ensenyat sobre la perillositat dels dracs eren mentides heretades. I si més no, aprèn que no podem jutjar ningú per les aparences sinó per com som realment, lluny de les etiquetes.

A La princesa que odiava el color rosa, el títol ja ens serveix en safata la trencadissa d’un altre tòpic. D’aquesta manera, la princesa Mandolina, a qui havien regalat un drac de companyia, en Mendel, declara que odia el color rosa i decideix redissenyar i acolorir els seus vestits d’una altre manera. La seva creativitat innovadora la converteix en una influencer famosa arreu. Mai més les nenes hauran de vestir de rosa i els nens de blau segons una altre convenció dictada pels temps de la Maria Castanya.

El tercer conte, La princesa que no volia disparar el seu fusell, és una defensa de la vida animal i de la protecció d’espècies protegides, víctimes de la cacera major com els ossos bru, els lleons o el elefants de Bostwana, per exemple. De passada, hi ha una fina ironia vers la crueltat d’algunes històries de la factoria Disney com ara Bambi, o vers les actituds de certs monarques. Enmig d’aquesta realitat instaurada al regne de Madronyia, la princesa Sarsuela ajudada per en Mitrofan, un enorme os bru, i amb una intel·ligent estratègia, aconsegueix que al seu regne es deixi de matar animals innocents i se’ls preservi per al seu estudi i l’equilibri natural.

Tanca el llibre el conte La princesa que no volia seure al tron, a on partint de la tradició, es fa una defensa de l’evolució natural de les coses, alhora que és tot un elogi de l’emprenedoria i de la unió dels pobles compartint sinèrgies i habilitats per créixer plegats. La princesa Mirah Que Guapah, hereva de l’Imperi d’Honnassis, un regne ric i pròsper, coneix en Quars Feldespat, príncep en el molt pobre regne de Mai Plou Prou. Junts inventen una manera de deixar de ser enemics i crear un nou món en el que tots dos regnes tindran prou riquesa cadascú col·laborant els uns amb els altres.

A Les princeses insòlites s’acompleix aquella màxima de l’Albert Einstein, segons la qual, si volem millorar les coses, cal deixar de fer sempre el mateix. I el Jordi Cervera ens ho mostra amb un llenguatge adequat a l’edat a qui va dirigit però alhora amb prou finesa, originalitat i intel·ligència per trencar un altre tòpic o més aviat un error: tractar als nens com invàlids intel·lectuals quan, ans al contrari, tenen una intuïció capaç de sorprendre’ns sovint als adults. I ho fa amb un humor i una ironia enormes, decidint per exemple els noms dels personatges, com ara l’Escata i el Verdot, el dissenyador Giorgio Armari, el xef Pierre Sufflé, la reina Mussaka, el rei Campetxanu, la Maria Eugènia de Bombó o l’il·lustre poeta de palau Que Vedoh.

Afegeix l’autor, molt de tant en tant, sense forçar-ho, pinzellades culturals que serviran als mestres per enriquir la transmissió de coneixements. I ens parla de cròniques antigues de deu segles enrere, de Fake news, de mags, nigromants, bruixes, endevins, llegidors de fulles de poniol, tiradors de runes que hi ha al regne de Dracònia, del fet que el drac Mendel sigui de color verd com un pèsol en clara al·lusió a la genètica, la Cinquena de Beethoven i d’altres.

Per tot això, estic convençut que Les princeses insòlites serà un llibre aplaudit per les i els mestres d’arreu i sobre tot gaudit per pares i fills a l’entorn de la lectura infantil, tan enriquidora i necessària. Una proposta que a més a més, m’atreveixo a pensar i proposar des d’ara, pot ser una magnifica base per a divertides representacions teatrals.

I heus aquí un gos, heus aquí un gat, aquest divertit llibre, arreu ja es pot comprar.

Jordi Cervera Nogués (Reus, 1959). Periodista, el ser blog www.ccma.cat/jordi-cervera/blog/250/ ha estat premiat en diverses ocasions. És autor de "Serial Chicken", la primera novel·la d’Europa escrita a través de la xarxa Twitter dins la BCNegra 2010. Autor de més de 60 llibres de poesia, narrativa, narrativa infantil i juvenil i assaig, ha guanyat diferents premis entre el que destaquen el Negra i Criminal a la millor novel·la de l’any, el Martí i Pol de poesia o l’Edebé de literatura juvenil.

domingo, 20 de diciembre de 2020

Ressenya de la novel·la juvenil "Sense filtres" de la Maria Carme Roca

Sense filtres

Maria Carme Roca

Jollibre

Novel·la juvenil. 161 pàgines

Il·lustració de la coberta de El Marquès

ISBN: 978-84-16661-93-0

1ª edició, Barcelona, novembre de 2020

Editorial Santillana Infantil

Sin filtros

Maria Carme Roca

Traducción: Marinella Terzi

Loqueleo

Novela juvenil. 164 páginas

Ilustración de cubierta de El Marquès

ISBN: 978-84-9122-374-0

1ª edición, Madrid, noviembre de 2020

Editorial Santillana Infantil y Juvenil S.L.

Sense filtres, la darrera novel·la juvenil de la Maria Carme Roca, editada en català i en castellà, és un nou exemple de com es poden transmetre grans valors humans, alhora que nous continguts històrics i culturals des de la més absoluta de les naturalitats, senzillesa i caràcter lúdic en el discurs, que és com ho fa aquesta autora, amb més de seixanta títols publicats entre narrativa per a adults i per a joves, un gran domini de diversos registres i premis importants en tots ells.

Anton Kauffman Müller és un noi a qui des del moment que fa els tretze anys, tot comença a anar-li malament. Ell mateix n’és el narrador en primera persona de les seves peripècies, un narrador que s’adreça als lectors i els implica en les seves confessions, ara fent-los preguntes, ara donant pistes mitjançant falques informatives i aclaridores o bé introduint esquemes, fitxes, mapes i dibuixos però sobre tot, una gran quantitat d’etiquetes, hashtags en anglès. Aquest discurs jove i directe fa que la novel·la esdevingui un diàleg fresc entre el narrador-protagonista i un lector a qui va adreçat, que té la seva mateixa edat i molt probablement els mateixos conflictes maduratius propis de l’adolescència.

L’Anton comparteix nom amb el protagonista d’El petit vampir de l’Angela Sommer-Bodenburg, i diu que se’l va posar la seva mare, bibliotecària i amant del llibres, perquè ella n’és fan d’aquest clàssic, vet aquí el clar homenatge que la Maria Carme Roca fa al gènere. Un altre homenatge a la literatura per a joves és la cita inicial abans de començar la novel·la:

L’instant no existeix, només el passat o el futur. Perquè ara, per exemple, aquest instant... quan parlo d’ell ja ha passat.

Michael Ende, Momo

El protagonista viu en un barri de Berlín, té una germana més gran, la Hanna i un germà, l’Oscar, més petit que ell. L’Anton es descriu a si mateix en una piulada com aquesta:

#AntonKauffman #sense filtres #catxes #bontio #positiu #simpàtic #llestet #sincer #despistat #divagador #trigoareaccionar #tincmanies

Estudia en un Gymnasium, (com li diuen als centres de secundària a alemanya) anomenat John Lennon High School, on tenen lloc els seus conflictes. Però el principal conflicte no serà únicament que algú s’hagi ocupat a l’institut de fer córrer que l’Anton s’ha enamorat de la seva professora de literatura, la Sieglinde,

#nirossa #nimorena #niullsclars #niullsfoscos #nialta #nibaixa #nipoquescorbes #nimassacorbes #niseriosa #niriallera #nidura #nitova #nisaberuda #nisimple #ni...

si no que l’acusin de ser ell qui li envia missatges fora de to a la professora. Si ja és difícil gestionar el primer amor, encara ho és més enamorar-se de la persona equivocada i que tothom en parli per fer-te patir amb mentides escabroses.

L’Anton creu que la Greta Baum, una veïna molt gran, que el va advertir que quan fes els tretze anys tot li aniria malament; li ha fet una maledicció, a ell i al seu avi Klaus, que tot just acaba de caure i es troba convalescent d’una fractura del cap del fèmur a la Seniorenheim (llar d’avis). Així descriu l’Anton a la Greta en una piulada:

#Semblaunsenyor #témilanys #baixeta #esquifida #ambgepa #capgrossa #cabellscurtíssims #colorgrisrata #nosomriu #perillóssihofa

Però no ens podem deixar endur per les aparences, no tothom és tan “sense filtres” com l’Anton i caldrà esbrinar què hi ha darrera dels seus mals, quina meva de trampes li ha preparat qui sap qui i per què. El seu avi Klaus el farà reflexionar i li ajudaran a treure’n l’aigua clara el seus pares, els germans i alguns amics, com la Nicole o el Günther, àlies Dumbelles (pel Dumbo de Disney), a qui li diuen així per la grandària de les seves orelles i a qui l’Anton, cap al final de la novel·la descriu així:

#lletget #esquifit #pocacosa #exceptelesorelles #quesóngrancosa #molttímid #raret #marginat #esclaudelsprofes #espieta #quasiamic (abans) #amic (ara)

La novel·la està dividida en dues parts i un epíleg final amb un total de 14 capítols. Això no tindria res d’original si no fos perquè el primer capítol, amb el nombre zero i el segon, que és el menys u (-1), són dos capítols a on es presenta el conflicte de l’Anton. Després ve la primera part amb els capítols “negatius” (-5, -4, -3 i -2) és com una mena de flashback on l’Anton parla de la seva vida i de la seva gent abans de fer els 13 anys, quan encara era feliç... La segona part amb set capítols “positius” ( de l’1 al 7) explica la trama i la resolució de tot plegat. A l’epíleg final les coses tornen al seu lloc, l’Anton ha madurat d’allò més i ja sap qui són els seus amics, i qui no.

Sense filtres és una novel·la extraordinàriament didàctica segurament sense el propòsit de ser-ho, doncs ho és lluny de l’artifici, amb la naturalitat que exigeix la trama. Se’n parla des del concepte del moviment punk, que l’Anton no entén però que li expliquen els seus pares, tots dos punks quan eren joves, fins a qüestions de la cultura alemanya, quan es descriu “la ciutat de l’os” (Berlín), d’òpera, quan explica que Sieglinde és el nom d’un walsung, personatge meitat diví meitat humà que hi apareix a l’òpera de Wagner, L’anell del Nibelung. O quan es parla dels hipsters, del respecte als grans i el valor dels avis, un tema tan sensible sempre i especialment enguany en temps d’una pandèmia que tant els afecta. O quan assenyala la xacra del bulling o de l’antisemitisme, doncs la Greta Baum resulta que va ser una supervivent d’Auschwitz, o quan fa una pinzellada sobre la importància de tenir tretze anys dins del judaisme, i una altre sobre la simbologia del nombre tretze i de la successió de Fibonacci.

Un llibre ple de valors com la solidaritat, l’autoestima, la sinceritat i el respecte que interessarà a professors de llengües però també de valors, o de geografia i història fins i tot.

Un nou encert de Jollibre i de Loqueleo que els invito a conèixer.