El fantasma de Sir Lawrence

El fantasma de Sir Lawrence

Miquel Arguimbau

Jollibre

Novel·la juvenil. 156 pàgines

ISBN: 978-84-16661-75-6

Barcelona, 1a edició de l’abril de 2017

Ed. Santillana Infantil y Juvenil S.L 

i Grup Promotor  S.L.

Els fantasmes no són pas un fenomen tan estrany, ens els dibuixem a l’imaginari nosaltres mateixos quan necessitem entendre les proves que la vida ens posa en el camí, per superar-les i seguir endavant, creixent. Són els parents laics dels deus, que també ens fan creure en el més enllà.

La novel·la juvenil El fantasma de Sir Lawrence juga amb aquesta complicitat, sense fer-la passar per un miratge per prendre el pel als joves, no; des del principi la narració invita a entrar i sortir en la imaginació d’en Lluís, el jove protagonista, bé per entendre els seus conflictes interns d’adolescent, bé per acompanyar-lo en el seu dia a dia en el pla terrenal.

El fantasma és un avantpassat del Lluís protagonista, és en Sir Lawrence Arguimbau, un menorquí nascut a Maó l’any 1783 que de gran va decidir fer carrera militar i que va servir a Sa Majestat Britànica quan l’illa era anglesa. Alhora, també és avantpassat del propi autor Miquel Arguimbau, com ell mateix explica a la introducció. De manera que no em puc resistir a imaginar que una part del records adolescents del protagonista siguin els de l’autor, que en Lluís sigui un esbós del mateix Miquel Arguimbau jove. Li ho haurem de demanar personalment i, de ben segur, li ho demanaran els seus lectors a les escoles i instituts.

Però quins són els conflictes del protagonista?

Doncs recuperar-se de la pèrdua del pare, fer els possibles per agradar la Clàudia, la noia de qui està enamorat, tirar endavant un curs que se li ha complicat de valent, entendre la mare, que fa el millor que pot per educar-lo tota sola..., madurar en definitiva. I un llibre molt especial el durà a la fantasia, un llibre sobre Sir Lawrence, el fantasma del qual l’ajuda a anar desentrellant cadascun dels reptes. Tot un elogi cap a la màgia de la lectura quan en Lluís confessa a la Clàudia el següent: Mentre he anat llegint el llibre... la meva imaginació s’ha disparat i... he parlat amb els personatges del llibre fins i tot... (...) em passa quan llegeixo un bon llibre... És com si els personatges i jo tinguéssim lligams i compartíssim les seves històries... De vegades ric amb ells, d’altres ploro... És com la vida, oi? Veus gent feliç i t’encomanen la seva felicitat, o veus gent patint i acabes plorant. El que diu el protagonista estic segur que serà semblant al que els succeirà als futurs lectors joves d’aquesta novel·la.

La novel·la El fantasma de Sir Lawrence, a més de tenir tots aquests i altres ingredients imprescindibles en el gènere juvenil, n’afegeix molts d’altres que la converteixen en una novel·la singular i deliciosa.

La frescor i l’espontaneïtat del llenguatge en els diàlegs, fent que els personatges parlin com ho fan els nostres joves, fugint del to melindrós del políticament correcte. Aportacions lèxiques del menorquí, com boi per dir noi, i del balear, com al·lot i al·lota per a dir també noi i noia. El valor de la història per entendre el present. L’ecologisme i la consciència del respecte cap la natura en general i cap els llocs paradisíacs de la illa de Menorca, en una proposta ben concreta que podria esdevenir una ruta, la ruta de Sir Lawrence “Miquel” Arguimbau: Maó, Far de Cavalleria, Cales coves, Cala Pregonda, Platja de Binimel·là, Camí de Cavalls, Ciutadella, la Naveta des Tudons, Sant Lluís, Cala Macarella... I finalment, l’amor... Però si bé l’amor és un d’aquells ingredients universals, en aquest cas i per a una novel·la juvenil es tracta d’una història d’amor encisadora, una història que es va cuinant al llarg de les 156 pàgines, però que en realitat comença de debò al final, tot obrint una porta extraordinària en la imaginació dels lectors. I el tractament del sentiment és adult, amb reflexions profundes, en una posició d’igual a igual, de respecte, sense cap mena de dominància de gènere, lluny de l’efectisme i el morbo, un cop més, fugint dels tòpics.

Un encert, la novel·la i l’aposta, una més, del jove segell Jollibre en la línia d’una literatura juvenil de qualitat, amb autors de qualitat.

Miquel Arguimbau va néixer a Barcelona el 1950. Com a guionista, escriptor i periodista ha creat tota mena de programes per a la ràdio i la televisió, i ha col·laborat en revistes de còmic i en publicitat.

És autor dels llibres Memòries de Radio Juventud. La ràdio “Al mil por mil”, publicat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. El robo de la màscara; L’amic de Salvador Dalí; i Estimat Leo, Premi Guillem Cifre de Colonya 2016, escrita amb el Daniel Arguimbau, un dels seus fills.

Amb Jollibre, ja havia publicat Ai significa amor, L’estàtua sense rostre, L’herència congelada, escrita a quatre mans també amb el Daniel Arguimbau; i Doctor, el nostre fill llegeix. És greu, esdevenint així uns dels seus autors més consolidats del catàleg.