Interiors, de Montserrat Galícia.

Interiors

Montserrat Galícia

Girona, 1ª edició, febrer de 2008

Colecció Liberàlia

CCG Edicions

ISBN: 978-84-96766-46-4

Fins que no he llegit aquest llibre, coneixia aproximadament l’obra infantil i juvenil de la Montserrat Galícia, i la seva extensa obra de ciència ficció per la que ha estat molt reconeguda. No sent jo un especialista, fins i tot em va honorar en demanar-me que li presentés la seva darrera novel·la de gènere, El vent entre els saguaros, el dinou de novembre de 2014 a la Biblioteca Marta Mata de Cornellà. Aquells dies li vaig demanar si tenia res publicat que fos pel públic adult però no de ciència ficció, i em va regalar, uns excel·lents honoraris per cert per la meva feina, aquest llibre, Interiors, que comento ara.

            Evidentment la Montserrat Galícia ja mereixia tots els meus respectes i la meva admiració com autora contrastada i solvent que ho és, i encara és més evidentment que el meu respecte no és cap guardó ni cap fita, ni canviarà les coses però em venia molt de gust dir que amb aquest llibre, Interiors, la Montserrat m’ha guanyat definitivament com a lector.

            Interiors és una novel·la intimista construïda amb setanta set micro relats o capítols d’extensió variable, que van des de les set línies fins a les dues pàgines. Una veu narrativa en tercera persona ens explica una etapa vital de la protagonista, l’Emma, que actua com a frontissa entre el passat i la necessitat d’inventar un futur arran del trencament amb la parella. Records, errors, una mirada cap endins per a tornar a ser ella mateixa i gaudir del que li queda per endavant. I ens explica el que passa portes en dins, o finestra endins com ens suggereix l’encertada portada del llibre. La prosa és madura, precisa, a estones amb la duresa i el sacseig dels moments més punyents de la calma perduda, a estones amb la sensualitat de la feminitat viscuda com a redescobriment o retrobament del plaer i gairebé sempre amb un lirisme que frega la prosa poètica. És una novel·la fotogràfica en el sentit que està feta de petites imatges descrites amb subtilesa i l’encert de construir un personatge amb tot aquest trencaclosques  de setanta set peces.

            Alguna vegada vaig llegir a algú que deia que tot llibre de relats aspira a ser una novel·la, Interiors ho aconsegueix o si més no, és una novel·la construïda per un conjunt de relats amb un nexe comú: la metamorfosi de l’Emma, de dona abandona, a dona que mira el futur amb excitació i llibertat.

            Hi ha alguns dels capítols realment magistrals, dignes de la millor literatura intimista, com poden ser Corpus, Com un lloro, Camell, El riu, Platja, Platja II, Triangle, Nevada, Tòpics, Estilogràfica o Recorda. Tot i que es tracte de que sigueu vosaltres els que llegiu aquest bon llibre, vull citar tres fragments que justifiquen per si sols tot el que acabo de dir.

            Del capítol titulat Camell, la crua descripció de la soledat:

El llit és ample.

Tot el llit per a ella sola.

            I per als manuscrits que està llegint al llit.

            A la ràdio, Brahms, a la tauleta una tassa de xocolata buida.

            És diumenge a la nit. El pitjor moment de la setmana. El diumenge a la nit sempre se sent insegura, perduda. Es pregunta per què és viva. És una sensació antiga, potser ve de quan era petita. (...)

            Del capítol titulat Tòpics, la ràbia irracional, l’enuig de la dona abandonada. A on per cert, utilitza en anglès dues paraules, Another woman, que junt amb Interiors, traduït, són dos títols de dues pel·lícules d’en Woody Allen. Pura coincidència? O justament coincidència deliberada amb l’etapa més intimista i psicològica del cineasta? Això, només la Montserrat en s’ho pot dir.

Hi havia una altre dona. Another woman, Ell tenia una amant. (...)

            De vegades, a la seva imaginació aquella amant era morena amb els llavis pintats de vermell com una puta, com una fulana d’una pel·lícula dels anys trenta.

            No hi havia cap punt intermedi, no era capaç de cap raonament. Es movia a batzegades emotives.

            Els ulls se li omplien de llàgrimes i li costava dissimular davant del Marc i la Mireia. Llàgrimes de ràbia i de dolor a parts iguals.

            I finalment, del capítol titulat Recorda, una revisió d’un passat feliç, havent fet net amb la crisi per esgarrapar els seus orígens:

            Recorda els arbres de l’eixida de casa seva: un magraner dec tronc arrugat, clivellat, com de bosc encantat. Una figuera, un caqui i un petit llimoner que es va morir l’any de la gelada. I el nesprer dels veïns amb les branques que penjaven per sobre la paret que separava les eixides. (...)

            Recorda que el seu avi explicava a la sobretaula del dinar de Nadal que, a l’Havana, les dones negres i grasses fumaven puros assegudes al portal de casa seva.

            Recorda que, al carrer, els bassals estaven gelats al matí quan sortia de casa per anar a l’escola. I com trencava el gel amb la punta de les sabates.

            Recorda les ulleres de muntura daurada de la seva mestra de pàrvuls.

            Interiors, és una novel·la de continguts ben profunds feta de petits moments que es pot llegir a glopades, assaborint llampecs de gran literatura.     Per mi, un descobriment.